L’únic robot Janken va ser creat per científics japonesos al laboratori Ishigawa Oku de la Universitat de Tòquio. Aquest mecanisme altament especialitzat no només és capaç de jugar al joc "rock-paper-tisores" amb una persona, sinó també de guanyar. I sempre guanya, el 100% de les vegades. S'exclou la probabilitat que el robot perdi.
El secret d’aquest èxit rau en un sistema especialitzat de seguiment de mans humanes, format per una càmera de vídeo d’alta velocitat i un manipulador que actua com un braç de robot. Una càmera digital pren imatges d’una mà humana cada mil·lèsima de segon i analitza ràpidament els seus moviments més petits. Basant-se en l’anàlisi, el processador és capaç de predir per endavant quin gest mostrarà una persona i superar-lo, donant l’ordre al manipulador perquè mostri la "figura" desitjada. Tot el procés, des d’analitzar una imatge fins a donar el gest adequat a la mà del robot, no triga més d’un milisegon.
Per descomptat, des del punt de vista matemàtic, la probabilitat que un ésser humà i un robot guanyin és 1: 3, però de fet el robot s’avança significativament a un ésser humà i sempre guanya, ajustant la seva resposta al gest d’una mà humana. Com a resultat, la persona ni tan sols nota la captura. El robot actua tan de pressa que crea la il·lusió de l’acció sincronitzada, que el robot està seguint les regles i que té una sort constant. Els intents d’enganyar el mecanisme, canviant un personatge per un altre a mig camí, no condueixen a res: Janken calcula a temps l’astúcia d’aquest enemic i dóna el seu propi personatge.
Els visitants de l’exposició, que van veure el robot per primera vegada i es van familiaritzar amb les seves capacitats, es preguntaven sovint: qui guanyarà aquest joc si competeixen dos robots? Realment ningú hauria guanyat. Com que el moviment del braç manipulador només comença després d’analitzar el moviment del braç de l’adversari, els dos robots simplement s’esperaran els uns als altres.
L’objectiu d’aquest projecte és una demostració pràctica de les possibilitats de les tecnologies innovadores, incloses les relacionades amb la cooperació dels humans i les màquines. Els programadors també han demostrat que els mecanismes robotitzats moderns són capaços de treballar en equip, supervisant constantment el treball d'altres màquines i persones. Al mateix temps, els robots poden ser completament autònoms, no tenen canals de comunicació entre ells, tenen una excel·lent observació i una reacció ràpida.
