Des de fa temps, els grans fabricants de televisors han començat a produir models que admetin la funció 3D. Per triar el televisor 3D adequat, heu de conèixer diversos matisos i diferències importants.
Instruccions
Pas 1
Trieu la tecnologia 3D més adequada per a vosaltres. Descarteu els models que us permetin visualitzar imatges en 3D sense accessoris addicionals. La qualitat de la imatge i la profunditat 3D són molt inferiors. Queden dos tipus: 3D actiu i passiu. Els avantatges del primer tipus inclouen l’alta qualitat de la imatge volumètrica i la preservació de la resolució completa de la imatge. Assegureu-vos de provar el televisor amb la funció 3D activa (obturador) abans de comprar. Algunes persones experimenten greus dolors oculars després d’utilitzar perllongadament aquest tipus d’ulleres 3D.
Pas 2
Si voleu estalviar diners, obteniu un televisor 3D passiu. És important tenir en compte que la resolució de la imatge quan es visualitza amb ulleres 3D serà 2 vegades menor que la original. Això es deu al fet que cada ull només rep la meitat de la imatge total. A més, la profunditat 3D serà inferior a la de la tecnologia activa. Algunes empreses publiquen pel·lícules amb resolució de 1920x2160, cosa que us permet preservar completament la qualitat de la imatge original.
Pas 3
Seleccioneu el tipus de televisor. Els avantatges dels models amb pantalla de plasma inclouen el seu baix cost, la seva alta velocitat d’escaneig i el seu no parpelleig. Els principals desavantatges: gran consum d’energia i gran mida del televisor.
Pas 4
Els models moderns de televisors LCD amb retroiluminació LED no són molt inferiors als de plasma. La introducció de noves tecnologies ha permès augmentar considerablement la velocitat d’actualització de la imatge i millorar la qualitat de la imatge en general. No compreu un televisor en 3D amb un tipus de llum de fons antic. Aquests models estan molt obsolets.
Pas 5
Presteu atenció a la freqüència d’escombrat. Per als televisors de plasma, aquest paràmetre sempre es manté a un nivell alt. Els televisors LED amb funció 3D han de tenir una freqüència mínima de 400 Hz. La distorsió de la imatge serà especialment notable quan s’utilitza 3D passiu.
Pas 6
Assegureu-vos de comprovar si hi ha HDMI versió 1.4. Les modificacions anteriors no són capaces d’obtenir una alta taxa de transferència d’informació, que es manifestarà en forma de “congelació” de la imatge o fins i tot ometre fotogrames. Els televisors moderns tenen connectors per connectar targetes flash i discs durs. És millor utilitzar un port USB 3.0 per veure pel·lícules en alta definició en 3D.
Pas 7
Decidiu la mida de la pantalla. La pràctica demostra que la diagonal d’un televisor en 3D no ha de ser inferior a 42 polzades. És important recordar que la distància al visor ha de ser aproximadament igual a 2 diagonals. En el cas dels televisors en 3D, això és extremadament important, perquè l’efecte del volum es pot distorsionar molt si es veu massa a prop.
