Els codis de canals per satèl·lit estan dissenyats per protegir contra la retransmissió, la còpia o la visualització il·legal, així com per evitar beneficis de visualització no autoritzats dels espectadors. Per combatre la pirateria en el camp de la televisió per satèl·lit, cada cop hi ha més sistemes de codificació que són més difícils de trencar. Però, amb el pas del temps, els pirates i pirates informàtics poden trencar fàcilment els sistemes de codificació més nous.
Sistemes de codificació Viaccess
Viaccess 2.3 és actualment un sistema de claus piratejat. Va ser creada per l’empresa francesa France Télécom per codificar els canals de forma remunerada. Després de la pirateria, es va millorar imposant un senyal TPS-Crypt encriptat addicional al cos principal de la clau. Mitjançant aquest mètode de xifratge, els desenvolupadors van poder transmetre diversos senyals alhora a la mateixa freqüència. Després, un receptor de satèl·lit normal no va poder reconèixer les claus, fins i tot si estava equipat amb un emulador. Per veure canals xifrats amb codificació Viaccess 2.3, els subscriptors havien de comprar claus de tipus AEC a un operador de satèl·lit.
Viaccess 2.4, 2.5, 2.6: tres codificacions piratejades i actualment ineficaços, però alguns canals funcionen en aquesta codificació fins avui, per exemple, el canal de música clàssica Mezzo del satèl·lit Hotbird 13E.
Viaccess 3.0, 3.1 són codificacions desenvolupades el 2007. De moment no estan piratejats, però els canals que funcionen en ells es poden veure il·legalment mitjançant l’ús compartit de karts.
Viaccess 4.0, 5.0, desenvolupat el 2012, és utilitzat activament per operadors de satèl·lits de França, així com per l’operador de satèl·lits rus NTV-Plus. No piratejat, però els canals de pagament es visualitzen fàcilment il·legalment mitjançant la compartició de carretons.
Sistema de codificació Nagravision 2
Nagravision 2 és àmpliament utilitzat pels operadors de satèl·lits a Europa. Es va piratejar parcialment, però es van eliminar totes les vulnerabilitats actualitzant el xifratge i canviant les targetes clau per a més de 4 milions de subscriptors. Alemanya ha patit més pèrdues econòmiques a causa del canvi de targeta.
Si es torna a trencar la codificació Nagravision 2, els operadors de satèl·lits alemanys hauran de substituir 17 milions de targetes més, cosa que comportarà pèrdues financeres colossals.
Sistemes de codificació Videoguard i Irdeto 2
Els sistemes de codificació Videoguard i Irdeto 2 es troben entre els més protegits tècnicament. Són utilitzats per diversos proveïdors de televisió per satèl·lit a Europa, Rússia i Ucraïna. Tot i que les claus del sistema no s'han compromès i s'han posat a disposició del públic de forma gratuïta, els canals xifrats als sistemes Videoguard i Irdeto 2 es poden veure fàcilment il·legalment mitjançant la compartició de carts.
El sistema de codificació Videoguard l’utilitza el proveïdor ucraïnès de televisió per satèl·lit Viasat i el sistema Irdeto 2 l’utilitza l’operador rus Raduga TV.
Sistema de codificació BISS
El sistema de codificació BISS és el més senzill i vulnerable a la pirateria. Les claus BISS es combinen fàcilment mitjançant el mètode de càlcul, ja que es xifren en notació hexadecimal. A més, el principal problema del sistema és que els codis de canal es xifren directament al receptor de satèl·lit. Si el receptor està equipat amb un emulador de claus, no serà difícil trencar-hi la codificació BISS.
