La tecnologia digital en la seva forma moderna té menys de 50 anys i, per tant, no és estrany que es produeixin tot tipus d’actualitzacions i canvis de format tan sovint. Encara no s’ha inventat tot. Un gran exemple d'això són els CD, que avui viuen un tercer naixement i reben un tercer nom: Blu-Ray.
Com que el Blu-ray continua sent un CD, el concepte general continua sent el mateix. És una peça de plàstic reflectant que s’ha tallat amb làser en diverses longituds. Mentre llegiu un disc, la unitat brilla a través d’ell amb un làser i controla com es comporta la reflexió de la superfície del mirall. Això és cert per als CD, DVD i discos de raigs blaus.
En primer lloc, és important tenir en compte les àmplies millores. La informació es grava i es llegeix mitjançant un làser molt més precís: és gairebé el doble de prim que un DVD. A més, s'ha millorat significativament el sistema de codificació d'informació durant la gravació. En total, la quantitat real de dades per a una capa d'espai en disc és de 27 gigabytes, la qual cosa suposa gairebé 5 vegades més que el format antic al qual estem acostumats. A més, només es té en compte una capa: el 2009 es va desenvolupar un disc multicapa amb un volum de 500 gigabytes, disponible per llegir en qualsevol unitat estàndard.
A més de l’evident augment de volum, el sistema de codificació i el làser d’ona curta han augmentat significativament la velocitat de lectura del disc. La qual cosa, però, és natural: si no s’hagués augmentat la velocitat, la unitat simplement no tindria temps, per exemple, de reproduir una pel·lícula en alta resolució.
Si parlem d'innovacions fonamentals, la "superfície dura" del disc es pot considerar com a tal. Gràcies a la tecnologia Durabis Blu-Ray, l’acer és diverses vegades més resistent als danys mecànics i, com a conseqüència, al desgast.
No obstant això, el principal orgull dels fabricants és el sistema de seguretat desenvolupat per al nou format. Consta de tres elements: el sistema BD +, la tecnologia MMC i el ROM-Mark. El primer us permet canviar dinàmicament (és a dir, "sobre la marxa") la seqüència de codi del disc, protegint-lo de convertir-se en un prototip d'una còpia pirata. El segon, al contrari, permet crear còpies, però en un format especial amb llicència protegida. Finalment, la tecnologia ROM-Mark deixa una filigrana especial al disc, que no es pot falsificar i sense la qual la unitat simplement es negarà a funcionar.
