Per resoldre una àmplia varietat de tasques militars i civils, sovint és necessari determinar amb precisió les coordenades d’un lloc i l’hora actual. Les tecnologies modernes han permès crear diversos sistemes de satèl·lit que permeten assolir amb èxit aquests objectius. Els sistemes de navegació per satèl·lit més famosos actuals són el GPS i GLONASS.
Els primers intents de desenvolupar un sistema de navegació per satèl·lit es remunten a finals dels anys cinquanta. La idea era simple i clara: per la posició d’un satèl·lit artificial i la seva velocitat, és molt possible determinar les pròpies coordenades i velocitat d’un objecte a la superfície de la Terra. Però la tecnologia va permetre començar a implementar aquesta idea només després de dues dècades. Del 1974 al 1993, els Estats Units d'Amèrica van llançar 24 satèl·lits a l'òrbita baixa de la Terra, cosa que va permetre cobrir completament tot el planeta. El propòsit principal del sistema de navegació creat, anomenat GPS (sistema de posicionament global), era, per descomptat, militar. El complex d’equips per satèl·lit i terrestre va donar a l’exèrcit nord-americà la capacitat d’orientar amb precisió míssils a objectius terrestres i aeris mòbils i estacionaris. La Unió Soviètica va començar a crear un GPS analògic molt més tard. El primer objecte proper a la terra d’aquest sistema global de navegació per satèl·lit (GLONASS) es va llançar en òrbita el 1982 i la constel·lació russa de satèl·lits es va elevar al nombre estàndard el 1995. El principi de funcionament del GPS i GLONASS és el mateix. El senyal emès des dels satèl·lits s’envia a un dispositiu instal·lat a terra, com ara el navegador del vostre cotxe. El receptor determina la distància a cadascun dels satèl·lits inclosos al sistema de navegació (almenys quatre d'ells són necessaris per determinar les coordenades de l'objecte). Després de fer comparacions i càlculs automàtics, el receptor us dóna l’hora i les coordenades exactes de la vostra ubicació. Quant a les diferències entre GLONASS i GPS, els experts atribueixen el fet que els satèl·lits domèstics no estan sincronitzats amb la rotació del planeta als avantatges únics del sistema rus. Aquesta característica proporciona al sistema una millor estabilitat; no cal ajustar addicionalment la posició de cadascun dels objectes de la constel·lació espacial. Els desavantatges de GLONASS inclouen una vida útil de satèl·lit més curta i una precisió inferior en determinar les coordenades geogràfiques en comparació amb el seu homòleg nord-americà. El propòsit de GLONASS no es limita només a finalitats militars. El suport a la navegació suposa la provisió gratuïta d’accés a senyals civils del sistema tant per a consumidors russos com estrangers. Els navegadors portàtils s’estan convertint en ajudants fidels i indispensables per a automobilistes, turistes, caçadors i pescadors.
