Una persona rara avui no sap què són els videojocs. I per a alguns s’han convertit en una autèntica addicció. Els desenvolupadors publiquen anualment projectes amb gràfics, personatges i històries originals. Però pensem en com afecten els videojocs al cervell humà? Quina utilitat o perjudici té aquesta afició?
Des dels seus inicis, hi ha opinions diverses sobre videojocs. Alguns experts els van elogiar incansablement, mentre que altres, al contrari, els van desaprovar i fins i tot van demonitzar-los. En aquest sentit, es va dur a terme un estudi per avaluar l’impacte dels videojocs sobre el cervell humà. Com a resultat, es van revelar canvis estructurals i funcionals a totes les parts del cervell. Concretament, en fibres neuronals que es connecten amb l’escorça temporal, visual, l’hipocamp i el tàlem. Tot plegat demostra els efectes positius i negatius dels videojocs sobre el cos humà.
- El costat positiu és l’entrenament per a un enfocament a llarg termini i una atenció selectiva. Què vol dir? Els jugadors experimentats poden centrar-se durant molt de temps en realitzar diverses tasques alhora o estudiar un gran bloc d'informació. Això no només s'aplica als jocs, sinó també a la realitat.
- A més, l’afició als videojocs contribueix al desenvolupament del pensament visual-espacial. És a dir, la percepció i orientació del jugador en l’espai millora (o aguditza).
- També s’ha observat un efecte positiu sobre l’hipocamp dret, la part del cervell responsable de les emocions i els records.
En el transcurs de l’estudi, també es van treure conclusions negatives. I estan relacionats amb la instal·lació o l'objectiu principal de qualsevol videojoc: obtenir aprovació i recompensa. El fet és que augmenta la producció de dopamina, que estimula els receptors adrenèrgics. Es pot observar un efecte similar sobre el cervell i el sistema nerviós en persones amb addicció a les drogues i l'alcohol. I és amb aquesta característica que s’associa l’addicció al joc. Els jugadors també experimenten la retirada de sidra, és a dir, retirada de l’abstinència perllongada dels videojocs.
