Des del 2019, Rússia ha llançat oficialment un programa per eliminar gradualment la televisió analògica. En primer lloc, afectarà les ciutats i pobles on viuen menys de 100 mil persones. Per no quedar-se sense els seus programes de televisió preferits, es recomana als espectadors que adquireixin receptors digitals especials per endavant. L'estat promet l'accés gratuït als paquets de canals de tota la russa en un nou format.
Televisió analògica i digital
Hi havia una vegada, la manera analògica de transmetre imatges i sons portava l’alegria de veure la televisió a totes les llars. Aquesta tecnologia utilitza la transformació d’una imatge de televisió en un senyal elèctric, que és captat per l’antena o el cable del proveïdor. Els desavantatges de la televisió analògica són la susceptibilitat a la interferència, la baixa qualitat del so i de la imatge en comparació amb els estàndards de difusió digital.
Les tecnologies digitals proporcionen la transmissió de senyals de televisió en forma de valors discrets simples que no canvien quan se sobreposa soroll aliè, permeten rebre més programes en un rang de freqüència limitat, així com rebre imatges i so d'alta definició a la sortida. Com a avantatge, hi ha diverses funcions addicionals que us permeten veure la televisió amb la màxima comoditat: arxivar i gravar programes, tornar al principi del programa, afegir subtítols, ordenar vídeos d’un catàleg al servidor.
59 països ja han reconegut la televisió analògica com una tecnologia obsoleta i han eliminat completament el seu funcionament. Des del 2019, a Rússia també es va iniciar una transició gradual cap a la transmissió digital.
Rebuig de la televisió analògica
És impossible un abrupte cessament de l'emissió analògica a Rússia, ja que al voltant del 30% dels televisors del país funcionen amb l'antiga tecnologia. Per a una transició fluida, cal informar la població, desenvolupar un calendari d’aturades i preus assequibles per a equipament nou. Per cert, el primer ministre Dmitry Medvedev ja ha donat instruccions al servei antimonopoli per controlar els preus dels receptors digitals.
A més, a les grans ciutats van començar a crear una infraestructura per transmetre un senyal de televisió mitjançant una nova tecnologia. Es van comprar diversos milers de transmissors per equipar les torres de TV amb l'equip necessari. De moment, als espectadors de difusió digital se’ls ofereix dos paquets de canals o multiplex gratuïts.
El primer múltiplex incloïa deu canals federals principals: Rússia, NTV, Pervyi, Kultura, Karusel, Match-TV i altres. L’estat pagarà per la visualització i distribució d’aquestes emissores. El segon múltiplex està format per 10 canals comercials coneguts que paguen per les seves transmissions en format digital. Aquests inclouen "Zvezda", "TNT", "Spas", "Friday", "Domashny", "STS" i altres.
També s’espera la formació d’un tercer múltiplex amb populars canals regionals i russos. Al mateix temps, es permet l’emissió simultània en format analògic, ja que no tothom pot pagar l’emissió en format digital. Quan hi ha una transició massiva cap a la nova tecnologia televisiva, és probable que els multiplexos de canals comercials es pagin. El paquet de canals federals seguirà sent gratuït, mentre que la qualitat de la difusió millorarà notablement. Per a la població que viu en zones remotes on no arriba el senyal dels equips digitals, la televisió s’emetrà per satèl·lit.
Equips per rebre senyals digitals
La major dificultat per abandonar la televisió analògica és la reticència de la població a comprar l’equip necessari, tot i que el seu preu és bastant assequible: uns 800 rubles. Estem parlant de receptors digitals (receptors) que accepten el format DVB-T2. Aquests receptors es connecten a televisors antics mitjançant connectors RCA, popularment anomenats "tulipa". Un petit inconvenient només pot ser causat per un comandament a distància addicional que s’haurà d’utilitzar en lloc del televisor.
Les formes més costoses de connectar-se a la televisió digital són comprar una antena parabòlica o comprar un paquet de TV a un proveïdor d’Internet. A la primera opció, haureu de gastar diners en un plat i pagar una quota mensual, mentre que la qualitat del senyal dependrà de la vostra ubicació o de les condicions meteorològiques. En aquest cas, la connexió de TV amb un proveïdor d’Internet és més fiable, però tampoc no exclou una quota mensual pels serveis prestats.
