Un micròfon és un dispositiu electroacústic dissenyat per convertir el so acústic en senyals elèctrics. Mitjançant ell, el so es grava o es transmet a dispositius d'amplificació. El que necessiteu un micròfon (per exemple, per a enregistrament estèreo, per a gravar veus o instruments musicals) depèn del model que trieu.
Instruccions
Pas 1
Per prendre la decisió correcta, heu de conèixer els paràmetres bàsics del micròfon:
So: so monoaural: amb sons que pertanyen a fonts diferents, com si provenissin del mateix punt. Aquest so condueix a la distorsió del so i al deteriorament de la percepció de l'espai.
El so estèreo és un sistema que emmagatzema informació sobre la ubicació d’una font de so a través de dos o més canals d’àudio independents.
Resposta de freqüència (Hz): són els límits superiors o inferiors de les freqüències en què el micròfon grava el so.
Sensibilitat (dB): aquesta característica indica quanta tensió de sortida s’observa al micròfon quan està sotmès a pressió sonora. Com més alt sigui el valor, més sensible serà el micròfon.
Impedància: és el valor de la resistència al corrent altern i es mesura en ohms (ohms).
Pas 2
Tipus de micròfon:
Els micròfons dinàmics són el tipus més popular i comú. En comparació amb altres models, els micròfons dinàmics tenen una sèrie d’avantatges: un preu bastant baix i, alhora, fiabilitat, així com la capacitat de treballar amb alta pressió sonora.
Actualment, hi ha molts tipus de micròfons dinàmics, per exemple, alguns d’ells estan dissenyats especialment per captar so d’una bateria o per tocar un contrabaix.
Els micròfons de condensador són un tipus més avançat que l’anterior. Aquest tipus de micròfon és més difícil de fabricar i, en conseqüència, és molt més car que els micròfons dinàmics, però proporcionen una qualitat de so molt millor.
Micròfons electret. La diferència d’aquest tipus respecte d’altres és que els micròfons electret no necessiten fonts d’energia externes, però la seva sensibilitat i freqüència són una mica pitjors.
