Les xarxes de transmissió de dades de quarta generació són capaces de proporcionar accés a Internet a velocitats de fins a 100 megabits per segon i, si el dispositiu d’abonat no es mou, fins a 1000. Actualment, diversos operadors d’aquestes xarxes operen a la Federació Russa.
Històricament, el primer proveïdor d'Internet de l'estàndard WiMax a Rússia va ser l'empresa Scartel, que proporciona els seus serveis amb la marca comercial Iota. El 2008 va desplegar xarxes WiMax a Moscou i Sant Petersburg. Curiosament, fins a l’abril del 2009 es va proporcionar accés de manera gratuïta en mode prova. Actualment, Iota opera a diverses grans ciutats russes. Al maig de 2012, el segment de la xarxa de Moscou es va canviar de l'estàndard WiMax a LTE. Al mateix temps, es va substituir l'equip de subscriptors per als clients més fidels.
El segon proveïdor rus 4G, Comstar, només serveix als subscriptors a Moscou, però encara utilitza l’estàndard WiMax. Però aquest operador té un avantatge: és possible adquirir routers no només estacionaris, sinó també de butxaca, similars als destinats a les xarxes 3G. Tenint aquest dispositiu a la butxaca, el subscriptor pot connectar-hi un telèfon intel·ligent que no tingui un mòdul WiMax, sinó només WiFi.
Comstar forma part de la mateixa organització - AFK Sistema - que l’operador mòbil MTS. Aquest últim, al seu torn, té previst desplegar la seva xarxa 4G en un futur proper. Ja se sap que operarà no només a Moscou, sinó també a altres ciutats de Rússia.
A la primavera del 2012, els serveis de comunicació de la quarta generació van començar a proporcionar a l’operador mòbil Megafon. Es va posar a la venda un model del mòdem estàndard LTE i, fins a mitjans de juliol de 2012, la xarxa està funcionant en mode de prova. Però, fins i tot durant aquest període, l'accés gratuït només és si el subscriptor es troba a la mateixa regió en què va subscriure un acord amb l'operador.
L’inconvenient de totes les xarxes 4G és la tarifa de subscripció per un accés il·limitat. Supera de cinc a vuit vegades el cost del mateix servei a les xarxes EDGE i 3G. Per tant, en primer lloc, aquest mètode d’accés a Internet interessarà aquells per als quals la velocitat de transferència de dades és més important que el preu.
