El 6 d’agost de 2012, el rover nord-americà Curiosity va aterrar a Mart. Equipat amb diversos instruments científics, el dispositiu buscarà restes d’aigua i matèria orgànica a la superfície del planeta vermell, durà a terme investigacions geològiques i estudiarà el clima del planeta.
El rover Curiosity (de l'anglès "Curiosity"), també conegut com MSL - Mars Science Laboratory ("Mars Science Laboratory") es va llançar el 26 de novembre de 2011 des de Cap Canaveral i a principis d'agost de 2012 va aterrar amb seguretat a Mart. És la nau espacial més pesada mai llançada a Mart, que pesa fins a una tona. En pocs mesos haurà de superar fins a 20 quilòmetres, realitzant nombrosos estudis científics.
La missió principal de Curiosity és explorar el sòl marcià. La presència d’espectròmetres, làser i altres equips permet al dispositiu realitzar estudis in situ de mostres de sòl i transmetre els resultats a la Terra. La missió principal de MSL és trobar aigua i matèria orgànica al sòl marcià. La presència de matèria orgànica indicarà que un cop hi havia vida a Mart. Cal tenir en compte que la cerca d’aigua es durà a terme mitjançant l’instrument rus "DAN" (albedo dinàmic de neutrons). Permetrà sondar una capa de terra de fins a un metre de gruix.
Curiosity està equipat amb diverses càmeres en color i en blanc i negre. Els de colors són capaços de transmetre una imatge d’alta qualitat de la superfície marciana, en blanc i negre s’utilitzen principalment quan es mou el dispositiu. Col·locats als laterals, proporcionen una imatge estereomètrica que permet avaluar correctament la naturalesa de la superfície.
El rover ja ha transmès les primeres fotografies a la Terra. Els podeu trobar a la pàgina de la NASA sobre la missió Curiosity. Seguiu l'enllaç següent i trobeu la secció Imatges de missió a la columna central de la pàgina. Hi podeu veure les fotos transmeses pel rover, tant en color com en blanc i negre. Les noves fotos s’afegiran al lloc a mesura que estiguin disponibles. També podeu veure un vídeo informàtic al lloc web, que mostra l’esquema d’aterratge MSL i el seu treball a Mart.
Els científics esperen que el nou rover pugui treballar durant almenys un any marcià, que és de 686 dies terrestres. Atès que el dispositiu rep energia no de les bateries solars, sinó d’un generador termoelèctric de radioisòtops, Curiosity pot dur a terme investigacions en les condicions de la nit marciana.
