El GSM és un estàndard de comunicació mòbil digital que és un dels més utilitzats actualment al món. Compta amb un gran nombre d'operadors i implementa la transmissió de freqüències de ràdio en un rang específic, cosa que permet fer trucades de veu a llargues distàncies.
Història i ús
L'estàndard va rebre el seu nom en honor al grup d'empreses que va desenvolupar l'estàndard Groupe Special Mobile. Posteriorment, aquest grup va passar a anomenar-se Sistema global per a comunicacions mòbils. El desenvolupament de l'estàndard va començar el 1982, quan diverses companyies telefòniques europees es van unir per crear un sistema cel·lular únic que permetés fer trucades amb una freqüència específica de 900 MHz a tot Europa. Després de la implementació d'aquesta tasca, l'estàndard es va certificar el 1991 i es va estendre a tot el món.
Avui en dia GSM no només admet serveis de comunicació de veu, sinó també serveis de paquets de dades (GPRS) a Internet. L’intercanvi de missatges de text curts (SMS) i dades de fax també s’implementa sobre la base de GSM.
GSM us permet determinar el número de trucada, el reenviament a un altre subscriptor, les trucades de conferència (3 o més subscriptors) i el correu de veu.
Avantatges i desavantatges de la norma
GSM permet la creació de mòduls de ràdio compactes que són significativament més lleugers i més petits que la majoria de xarxes analògiques. La implementació d’aquest enfocament s’aconsegueix a causa de l’estructura de la implementació de la transmissió de dades a costa de les torres de ràdio, és a dir, estacions base que analitzen els senyals dels subscriptors.
La xarxa també proporciona una qualitat de comunicació prou alta dins del radi de cobertura de les torres GSM. La xarxa és més àmplia, cosa que garanteix l’ús simultani de la xarxa per un gran nombre de subscriptors. Això aconsegueix una quantitat relativament petita d'interferència en el senyal de ràdio.
El GSM té una bona protecció contra les escoltes a través d’algoritmes de xifratge de senyals. Un gran avantatge és la possibilitat de la itinerància, que permet al subscriptor moure’s pel món sense canviar l’operador ni el número de telèfon.
També hi ha alguns inconvenients a la xarxa. En primer lloc, el GSM és propens a la distorsió de la parla a causa del processament digital i la transmissió del senyal a una estació intermèdia. En segon lloc, hi ha una cobertura limitada d’una torre, que no supera els 120 km quan s’utilitzen amplificadors i antenes direccionals separades.
La creació de xarxes requereix més transmissors i tecnologia que altres xarxes estàndard (per exemple, AMPS).
A la majoria de països, el GSM està sent substituït per l'estàndard CDMA, que té alguns avantatges respecte al GSM. Per exemple, mitjançant CDMA, és possible aconseguir una transmissió de dades més ràpida, la qual cosa millora la qualitat de la comunicació i us permet treballar més ràpidament a Internet gràcies a un canal més gran i potent.
